L’enllaç anterior adjunta un volum, concretament el volum 29, que La Obra Social de “la Caixa” ha publicat. Aquest volum parla sobre el fracàs escolar i l’abandonament escolar a Espanya. Els autors d’aquest volum són mariano Fernández, luis Mena i Jaume Riviere. Mariano Fernández és catedràtic de Sociologia a la Universitat de Salamanca, Luis Mena és professor al Departament de Sociologia i Comunicació de la Universitat de Salamanca i Jaime Riviere també és professor al Departament de Sociologia i Comunicació de la Universitat de Salamanca.
Abans d’endinsar-nos al document fem una descripció dels dos grans blocs:
- Fracàs escolar: És la no consecució del títol oficial en acabar l’ensenyament obligatori en un país determinat o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible.
- Abandonament escolar: És l’abandonament de la institució escolar i consisteix en sortir, en la majoria de casos, sense retorn, del sistema educatiu.
Els dos blocs suposen una manca de qualitat en l’educació i d’aquesta manera augmenta la mà d’obra no qualificada, així com els problemes d’integració social. Alguns els relacionen a,b el fenomen n i – ni.
Referent al document podem trobar alguns dels motius que desencadenen aquests comportaments per part dels estudiants, entre els quals trobem causes del context social d’origen de l’estudiant (poca implicació de les famílies, pocs recursos, manca de coneixements per ajudar-los o per desvaloritzar el que s’ensenya a l’escola). També trobem causes del context educatiu (es privilegia als alumnes de classe alta, es demana adaptació per a qualsevol tipus d’alumnat o en alguns països els professors no tenen la formació o els materials suficients). Finalment apareixen les causes individuals (intel·ligència i la motivació).
Un incentiu que tenien els alumnes a l’hora d’abandonar l’escolaritat era que podien anar a treballar a un ampli ventall de feines en les que abans no es demanava cap tipus de titulació, la qual cosa (majorment les famílies amb pocs recursos econòmics) tenien més devoció a anar a treballar sense tenir la titulació obligatòria. Avui dia, en canvi, en la gran majoria de feines demanen la titulació i provoca que una gran part de la gent no titulada, tingui l’edat que tingui, estudiï cursets per tal de tenir el títol per a poder treballar.
M’agradaria destacar l’èxit de les dones en el sistema educatiu, ja que aquestes són, generalment, les que treuen millors resultats ja que mantenen una bona disciplina, atenció i ordre amb el treball, tenen comportaments menys conflictius, però l’origen de totes questes causes se’n deriva a la maduració, perquè les dones tenen la maduració molt més avançada que els nois.
El volum és molt interessant i n’he extret un ampli ventall d’idees que molta gent desconeix. Un exemple clar és que la societat (en general) culpa als mestres del fracàs / abandó escolar dels alumnes. no és així, perquè hi ha molts altres motius que poden influir als alumnes a prendre aquestes decisions.
Des d’aquí, us aconsello aquesta lectura. Malgrat sigui una mica feixuga, té una lectura fàcil i resulta molt enriquidora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada