El nostre projecte: Ocupació racional dels espais

La meva inexperiència amb els portafolis finalment s’ha vist reflexada. Després de molts intents d’intentar penjar el projecte per parts, em donava compte que alguns dels apartats quedaven mal quadrats i perdien el format desitjat. Com no quedava com jo volia, vaig optar per canviar el format del projecte per tal de poder-lo penjar en un enllaç. Aquesta vegada tampoc vaig obtenir cap èxit. Finalment, després de parlar-ho amb el meu company de projecte, el Manel, vaig demanar-li si podia penjar l’enllaç de la seva pàgina web (el seu portafoli), ja que ell no ha tingut aquest tipus de problemes. Des d’aquí agraeixo al Manel la seva col·laboració.

El nostre projecte el podeu trobar prement damunt del següent link:

https://sites.google.com/site/efdid2/projecte

Disculpeu les molèsties.

La frustració (Pedro)

M’agradaria destacar que aquest projecte l’ha fet una persona sola, i realitzar un projecte d’aquestes característiques un sol té el seu mèrit.

En quant al projecte, es provoca la frustració i a partir d’aquí actuar. L’alumne amb qüestió presenta una discapacitat auditiva. Una excel·lent manera de treballar és a través dels contes. Tots els nens estan atrets pels contes, i crec que poden tenir una gran influència en aconseguir l’objectiu que ens plantegem.

Jo, el dia que em trobaré algun nen amb alguna discapacitat, crec que tindré alguna que altra dificultat a l’hora d’adaptar les activitats, ja que no em sento preparat del tot per afrontar aquest “repte”. És una tasca complicada, ja que s’han de tenir em compte totes les característiques de l’alumne i relacionar-ho amb l’objectiu que pretenem que assoleixi.

En quan a la frustració, tots som conscients de la dificultat a l’hora d’afrontar una decepció ja que tots l’hem sofert alguna que altra vegada. Per tant hauríem de fer incidència amb els alumnes frustrats, ja que la frustració dificulta l’aprenentatge.

Davant de males conductes ... Cooperem! ( Josep i Carlos)

Aquesta exposició no va quedar molt clara, ja que he parlat amb varis companys i cadascú m’ha donat una visió diferent.

El projecte tracta sobre les conductes d’un alumne que es mostra agressiu i sense ganes de fer res. És vol intentar corregir la conducta de l’alumne a través d’activitats de cooperació.

Crec que és una tasca delicada però si s’obté el fruit es té una gran satisfacció.

Autonomia i cooperació (Josep, Martí i Miquel)

Sempre ens hem trobat que en les escoles els “amos” del pati són sempre els més grans. Però a partir d’aquí, els més petits es repartien el que quedava.

Durant les pràctiques, vaig observar que a Juneda el pati ja estava dividit per cicles, i cada cicle tenia el seu espai. D’aquesta manera no hi havia disputes.

Treballar a nivell general pot facilitar relacions en diferents edats, cosa que és difícil de veure (i mira que sóc de poble, que amb això vull dir què és més fàcil que succeeixi). En el cas del projecte s’ha apreciat certa millora amb les relacions entre els alumnes.

Cuidem l'esquena (Joel, Genís i Sergi)

El tema de l’esquena és molt delicat ja que els nens porten les motxilles molt plenes i de qualsevol manera. És una bona proposta treballar-ho a través de l’Educació Física mitjançant jocs posturals. M’ha agradat força que al no obtenir els resultats que esperaven busquessin alternatives per intervenir amb resultats positius. La manera en que ho han fet potser no és del tot ideal, ja que els nens són massa petits per donar-se compte de les lesions futures, però si els resultats que han obtingut han estat els que buscaven podem dir que han complert l’objectiu.

Ens motivem (Fran, Jose, Òscar i Juan)

Tot i no poder assistir a les exposicions del dia 03-06-2011 perquè estava a un examen de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural amb l’Armando González, m’he informat sobre el tema de cada grup per a poder donar la meva opinió. Per tant, disculpeu si discrepo o m’equivoco en alguns aspectes.

El treball ha estat centrat amb el rebuig d’una nena de classe. la manera de treballar (a través dels interessos de la nena) ens demostra que temes tant delicats com aquest no tenen solament una manera de treballar única, sinó que és pot afrontar de diferents perspectives.

El treball ha estat molt ben estructurat i el vídeo ha estat molt emocionant, que fins hi tot, a algun company se li ha posat la pell de gallina.