Comentari de la pel·lícula "Qué suerte ser profe".

Aprofitant part del temari de l'optativa que estic cursant "fonts de tensió i conflicte en la funció docent", m'agradaria comentar una de les pel•lícules que hem vist. Aquesta pel•lícula, creada l'any 1996, es titula "Qué suerte ser profe" i està protagonitzada per l'actor Gerard Depardieu. La pel•lícula argumenta com Laurent Monier, professor de geografia i d’història, és traslladat a una escola en un “guetto” de París, amb problemàtics adolescents. Laurent, que és un professor refinat i molt prestigiós, veu que està descol•locat en aquest centre ja que solamentr tenia la visió de les escoles de província. Tot i que Laurent intenta guanyar-se el respecte dels alumnes, alguns s’empenyen a destrossar-li la seva brillant carrera.

Si observem la pel•lícula detalladament podem observar que transmet alguns missatges. Un d’aquests missatges és que ser un professor autoritari que s’intenti guanyar el respecte dels alumnes no significa que sigui aquell que crida més, o el que més amenaça, sinó que en molts casos és aquell que s’apropa als alumnes, el que els mostra respecte a ells, el que els veu d’igual a igual. Aquí ho comparo amb una experiència pròpia, de quan estudiava el cicle de grau superior: tenia un professor que intentava fer-se tenir molt respecte ja que ell volia ser la persona dominant a l’aula, la que sempre parlava, la que marcava qui havia de parlar, la que s’enfadava... però mai va aconseguir fer-se tenir el mateix respecte que un altre professor, més proper a nosaltres, més exigent però més tolerant. Tothom sabia que s’enfadava molt si no li fèiem cas, però no es va enfadar massa vegades, ja que ningú volia arribar a aquest extrem.

Un altre dels missatges és que un professor nou, o un substitut, no rep el mateix respecte per part dels alumnes. Els alumnes intenten aprofitar-se dels nous ja que aquests tindràn una curta estància en l’escola, i intenten establir noves normes en benefici d’ells mateixos.

També podem observar que ni els mateixos professors es donen suport entre ells. Quan hi ha un problema ningú s’hi vol implicar per por de que també els impliqui a ells. Fins hi tot, per evitar o solucionar problemes de salut, degut a l’estrès, volen amagar els problemes al director per tal de que l’escola aparenti una normalitat que no té.

Aprofitant l’argument, m’agrafaria formular-vos una pregunta: QUÈ FARÍEU VOSALTRES EN UNA SITUACIÓ COM AQUESTA?

Per acabar, volia recomanar aquesta pel•lícula. Tot i que és antiga i aparentment feixuga, aporta una visió real d’una possible escola de barri, la qual nosaltres, algun dia, en podem formar part del claustre de professors.