Va de mestres

“Va de Mestres” és un llibre escrit l’any 2004 per Jaume Cela i Juli Palou. El llibre és una carta que els autors adrecen a totes aquelles persones que volen ser mestres. No obstant també està recomanat a aquells mestres amb més experiència i a la resta de persones relacionades amb l’educació. Ell llibre recull un gran nombre de capítols de curta extensió per tal de facilitar-ne la lectura. Cada capítol tracta d’un dels punts destacats en aquesta professió, analitzant quins són els elements que han d’estar presents en l’educació, sigui quin sigui el marc social.

Com el llibre tracta molts ítems diferents (respecte, vocació, educar, esperança, confiança, autoestima,entre d’altres), repartits en cadascun dels capítols, descriuré 4 dels capítols que m’han despertat més interès per tal de compartir-los amb vosaltres.

El primer capítol a comentar és el capítol 3 “Vocació i professió”. El text parla de la vocació com a feina ben feta. Una persona que senti vocació per a ser mestre sempre serà bon mestre. Per a arribar a ser un professional has d’estimar la feina que fas.

Explica que el mestre ha d’atendre a les demandes dels alumnes, ja que sense el mestre no existiria l’alumne i viceversa, i l’educació és el nexe que els uneix. Cada alumne és diferent i el mestre s’ha de documentar molt per a saber de cadascun d’ells. Un mestre és forma quan ja és mestre, però el bon mestre no solament ha de tenir la necessitat d’ensenyar quan està dins l’aula, sinó que ha d’intentar créixer dia a dia. No sabem si aquesta professió ens agrada fins que no estem en ella, és a dir, fins que no estem dins de l’aula.

Voldria destacar un dels fragments que diu: “Acabar la carrera no és un punt d’arribada. És un punt d’inflexió, un nou impuls que et portarà a haver de trobar formules per a millorar constantment la teva formació. Vols alguna cosa més apassionant que estar sempre aprenent? El mestre culte no és el que vol mostrar sempre que sap moltes coses: aquest és el mestre pedant. El mestre culte és el que accepta els límits del seu propi saber i fa el possible per anar més enllà d’aquest límit.”

M’agradaria acabar el resum del capítol amb una frase que em va dir una vegada un professor: “ Em d’apuntar a l’infinit per tal d’avançar un metre”.

En quant aquest tema, m’agradaria comentar que el tema de la vocació dins d’aquesta professió sempre ha estat molt discutit, ja que molta gent s’introdueix en aquest món valorant altres aspectes molt menys rellevants com són les vacances, l’horari i fins hi tot el sou. Aquesta gent, el que no valora és la responsabilitat que tindrà a l’hora de formar a cadascun dels alumnes que li passarà per les seves mans, el poder que tindrà sobre ells en cadascuna de les seves opinions i accions, ja que els alumnes veuen a aquest com un ideal.