![]() | |
| Alumnes i professor protagonistes de la pel·lícula. |
L’argument de la pel·lícula explica que François i els altres professors es preparen per enfrontar-se a un nou curs en un institut d'un barri conflictiu. Plens de bones intencions, desitjosos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'armen contra el desànim. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra bastant.
La tremenda franquesa de François sorprèn als seus alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.
Sorgeix un conflicte degut a l’assistència dels delegats durant un claustre. Els delegats transmeten la informació del claustre als alumnes afectats i aquests s’enfaden i insulten al professor. Un alumne vol marxar de l’aula i agredeix a una companya. El que l’alumne no sap és que si és expulsat de l’escola haurà de tornar a Mali (el seu país d’origen).
Finalment, l’alumne abandona França per tornar a Mali.
En aquesta pel·lícula és veuen diferents accions pròpies d’alguns docents, entre elles podem observar com un grup classe és etiquetat pel seu comportament general, etiquetar alumnes pel seu comportament, però no solament apareixen aspectes negatius, sinó que apareixen aspectes positius com per exemple la recol·lecta de diners per que no expulsin a la mare d’un alumne xinès.
En la meva opinió, no sé com encararia les sessions i em trobés a un grup com el de la pel·lícula (un grup difícil i multicultural, cosa que provoca que hi hagin conflictes entre les diferents cultures). Sé que la solució fàcil seria la que vol prendre un dels professors de la pel·lícula, abandonar la classe d’aquest grup pel que resta d’any, però la solució difícil és la de François, que amb educació i amb molta paciència tira endavant, plantant cara als possibles conflictes que puguin sorgir.
La pregunta és: Amb quin regust de boca ens quedaríem després de veure el final de la pel·lícula?
Doncs, sincerament estaria tranquil però a la vegada trist. Estaria tranquil perquè sabria que jo no havia provocat la situació, i que després d’aquesta situació va fer tot el que va poder per a que l’alumne no fos expulsat, i estaria trist perquè m’hagués marxat un dels meus alumnes, que tot i que l’alumne fos conflictiu sempre se’ls té un apreci especial.
Us animo a veure la pel·lícula, perquè encara que no tingui un argument, és molt interessant!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada