Los riesgos de enseñar: la ansiedad de los profesores, de Vicente M. Ortiz.

ORTIZ, V.M. (1995). Los riesgos de enseñar: la ansiedad de los
profesores. Salamanca: Amarú.

Com molt bé diu el títol del llibre “Los riesgos de enseñar: la ansiedad de los profesores”, el tema principal és l’estrès i el malestar docent. Tot i això també parla de la satisfacció professional i del paper de la dona dins l’escola.

En primer lloc trobem una introducció sobre la valoració de la professió de mestre en la societat, la qual trobem dos opinions diferents:

·        Trobem l’opinió de la societat que afirma que la responsabilitat en l’educació dels nens és de l’escola, per tant els professors.

·        En canvi, els professionals en l’educació afirmen que és una tasca compartida, tant per part dels pares com per part dels docents.

També, volia comentar que si la professió d’educador estès valorada de veritat no hi haurien els conflictes que podem trobar, cada vegada més, a les escoles en que els pares dels alumnes van a buscar als professors per discutir alguna actuació i molts cops, davant del nen. Aquest trist gest fa perdre la credibilitat i l’autoritat del docent davant dels alumnes, ja que el pare està desautoritzant les decisions del mestre.

Relacionat amb la desautorització dels pares cap als mestres és quan els nens treuen bones o males notes. Generalment, els pares si veuen bones notes feliciten al nen, en canvi si apareixen males notes significa que la culpa és del professor, i posteriorment es demana una entrevist al professor demanant el motiu del suspens.

Un altre tema interessant és l’exigència dels estudis de la professió de mestre a Espanya. En la meva opinió és que fins ara, l’exigència dels estudis era mínima, ja que a part de ser una carrera de curta durada, el nivell d’exigència era mínim. Tot el contrari està passant ara amb l’entrada del Grau on l’exigència ha canviat molt. Ara es demana molta més feina, la qual cosa reflexaria un aprenentatge més significatiu.

Més endavant apareixen temes importantíssims per als professionals de l’educació com són la satisfacció professional i l’estrès docent.

• La satisfacció professional ve a ser quan estàs fent el que realment t’agrada, i s’acaba assolint quan trobem un conjunt de característiques que engloben el treball que estàs fent. Si parlem de docents, la feina equivaldria a ensenyar i les característiques serien la seguretat, les vacances i la llibertat d’actuació, entre d’altres. Si observem les característiques anomenades anteriorment trobem la seguretat. La seguretat ve donada ja que és una professió segura, on un docent no s’exposa a cap perill aparent. És un treball dins l’aula, o dins el recinte escolar. Trobem també les vacances. Les vacances són una característica clau per a estudiants que no saben cap a on encarar el seu futur, però una vegada veuen el nombre de dies “festius”, juntament amb l’horari, s’encaren cap al món de l’educació, la qual cosa després repercuteix al nombre de baixes per estrès, ja que és gent que no escull la professió per vocació, sinó per característiques externes de l’educació. Finalment trobem la llibertat d’actuació. Un professor té la llibertat d’ensenyar com ell cregui, de la millor manera que cregui convenient, ja que no hi ha un manual ideal d’ensenyar, o una manera universal.

• En segon tema trobem l’estrès docent. És un tema molt delicat, perquè cada vegada més, trobem un nombre elevat de professors que han d’agafar aquesta baixa. Dos de les conseqüències que provoquen aquest estrès són l’adaptació al centre i els problemes continus a l’aula. Si parlem de l’adaptació al centre puc aportar la meva experiència durant el període de pràctiques, on he pogut observar que el centre de Juneda ha creat un pla d’acollida tant per a professors com per alumnes, amb la funció de facilitar aquest procés tant delicat, tant per professors com per alumnes. També trobem els problemes a l’aula, una de les causes més freqüents de baixes per estrès. Un professional que no agafa una professió per vocació, acostuma a patir conseqüències lligades a la feina. En el cas dels professors, el tracte amb nens produeix un desgast mental superior a ells i això acaba derivant-se amb canvis d’humor, tristesa, desinterès, dolors, i fins hi tot amb malalties (grip, febre, ...). Un percentatge alt de baixes per estrès són les dones. Les dones són més perseguides per l’estrès. Els alumnes aprofiten la seva “debilitat” per atacar-les allí on els hi fa més mal, en aquest cas amb problemes dins de l’aula. La causa de que les dones agafen més baixes per estrès laboral és perquè són més dèbils emocionalment i per la doble jornada laboral, entre d’altres. Relacionant-ho amb això, explica que les dones estan menys contractades en quant a funcions docents ja que la incorporació al món laboral és relativament recent la qual cosa tenen menys experiència i menys productivitat, però també diuen que les dones docents tenen més inestabilitat laboral degut als períodes de maternitat i als períodes menstruals.

També explica que el paper de la dona docent produeix un problema doble sobre la dona. En primer lloc perquè té dos feines a la vegada, el treball fora de casa (en l’escola) i el treball a casa (ama de casa). Aquest segon, el treball a casa, és degut a la visió més antiga, en la que les dones eren les encarregades de fer la tasca. També incideix en que els homes col·laboren poc o no tenen la rutina de fer les tasques. L’altre problema és que degut a la professió, la dona pot tenir rivalitat amb el marit per la competició de lideratge i/o amb el model patern, ja que la seva font d’ingressos serà notable.

Les dones docents estan relacionades en l’educació pre – escolar. Això és un dels motius que fa que hi hagi un creixement en l’índex de dones docents. En canvi, en edats superiors (com per exemple en la secundària) l’índex d’incorporació és menor. En aquest àmbit, es relaciona a la dona amb una piràmide: la base d’aquesta piràmide representa l’educació pre – escolar i l’angle superior en estudis avançats. La base ampla significa que hi ha moltes dones exercint la funció, però a mesura que l’edat augmenta cada vegada menys, trobem dones exercint la funció docent.

A més a més afirma de que els mestres de primària sofreixen menys problemes psicopedagògics que els professors de secundària perquè els plans de formació decreixen amb l’edat, és a dir, a mesura que els nens es fan grans sofreixen canvis físics, però també psíquics, que afecten, en aquest cas en l’educació.

Parla també de l’educació deficient, i aquesta la trobem quan el professor es troba frustrat o indecís en moltes ocasions. Això provoca un cansament físic i sobretot psíquic, fins a tal punt en que no sap afrontar vàlidament el fenomen educatiu, tant per ell com per a l’alumne.

Un altre punt important és que els professors debutants és troben amb diferents factors de risc, els quals provoquen malestar i fins hi tot baixes per estrès i/o depressió. Entre ells podríem destacar el xoc amb la realitat una vegada s’entra per primera vegada a l’escala, la qual és l’etapa més dura dels mestres. També podem trobar professors que una vegada entren a treballar es donen compte que han elegit una professió que no fa per a ells i deixen la professió. Aquesta gent no ha valorat els estudis amb la vocació sinó que ha basat els estudis amb factors externs com serien els horaris, les vacances i els salaris. Un altre factor és que els professors tinguin un entrenament personal deficient i no puguin controlar les seves emocions en el marc que l’envolta, i finalment també pot ser que es trobi en una situació escolar difícil.

Tot i que el llibre pot donar una visió masclista i desmesurada quan parla de les dones, el llibre és molt interessant ja que les baixes per estrès són freqüents dins el món de l’educació. Les dades, que podrien ser explicades en general, van acompanyades de gràfics i taules reals (tot i que tenen alguns anys d’antiguitat).

Sento haver-me esplaiat tant en aquest comentari, però crec que el tema de l’estrès és prou important com per parlar-ne d’ell.