Los profesores ante el cambio social, de José Manuel Esteve.

ESTEVE, J.M. (1995). Los profesores ante el cambio social. Barcelona:
Anthropos.

Aquest llibre, tot i estar en castellà i tenir una lectura difícil, degut a la tecnificació del llenguatge, és molt interessant ja que parla de temes importants dins el nostre àmbit, l’àmbit de l’educació. Alguns d’aquests temes són: La vocació, la preparació professional, l’enfrontament amb la realitat i les baixes professionals.

Després d’endinsar-me en la lectura del llibre de José Manuel Esteve, Los profesores ante el cambio social, m’agradaria destacar el tema que m’ha cridat més l’atenció, l’enfrontament amb la realitat.

L’enfrontament amb la realitat és l’etapa més dura que té l’estudiant. Aquesta etapa està situada al finalitzar la carrera, una vegada ens endinsem a treballar professionalment per primera vegada. En el nostre cas, una vegada entrem dins de l’escola. Aquesta situació encara no la podem descriure, ja que no l’hem viscuda, però si que podem descriure les sensacions que hem tingut durant aquest període de pràctiques. Quan un docent entra a l’escola com a “professional” per primera vegada (com molt bé diu el llibre) està en dos estats d’ànim: Està alegre, feliç d’endinsar-se en aquest món tant important com és el de l’educació, però a la vegada està confús, insegur, amb por d’afrontar-se a aquesta realitat.

Tots volem afrontar aquesta professió amb la màxima eficàcia possible, i això és el que fa sentir aquest temor. Un altre aspecte important que acostuma a causar aquest sentiment són els alumnes. Tots sabem que avui dia, per diverses qüestions socials, ens podem trobar amb alumnes difícils. La poca pràctica ens endinsa en intentar agradar als nostres alumnes, evitant els conflictes i tenint bona relació amb ells, la qual cosa arriba a provocar un excés de confiança, on el perjudicat és el mestre que no pot afrontar la realitat. Aquí trobem les primeres baixes professionals, que molts cops reconeixen haver escollit una professió que no anava amb ells, que no era vocacional. Aquí entrem una altra vegada amb els interessos de l’elecció: Salaris, vacances, horaris, etc.

Si intentem preguntar-nos perquè els “nous” professionals donem aquest excés de confiança és molt fàcil: Som més vulnerables perquè entrem amb la intenció d’agradar a tothom, sobretot als nostres alumnes, estem insegurs de nosaltres mateixos. Pensem que és molt difícil tenir una bona organització, continguts, motivació, ... i sempre ens acabem agafant a models viscuts anteriorment, que en el seu moment van funcionar.

M’agradaria que aquest llibre fos un material de lectura obligatòria durant l’etapa universitària de magisteri, ja que ajudaria a conscienciar als alumnes de la importància d’aspectes com la vocació, la dedicació, la formació contínua, la planificació, ... perquè són aspectes molt importants dins el món de la docència.